El desenvolupament urbanístic de la ciutat d’ Alacant va ocupar una zona litoral, la Platja de Sant Joan, que temps enrere va ser una plana d’inundació natural o marjal . Malgrat la construcció d’una important xarxa d’aigües pluvials, seguien produint-se inundacions en una àrea reduïda, en cas de pluges de forta intensitat. Per solucionar aquest problema es va optar per la formació d’un dipòsit de tempestes a l’interior d’una parcel·la municipal destinada a zona verda, amb una capacitat de 45.000 metres cúbics, suficient per emmagatzemar temporalment l’aigua excedent d’un episodi de pluges intenses.

La idea inicial del Parc es va concebre l’any 2011, posteriorment el projecte va ser redactat per tècnics municipals, oferint una solució singular que consistia en la utilització d’un parc públic dissenyat per complir ocasionalment la funció de dipòsit retenidor temporal d’aigües, basant-se en el funcionament de les marjals, depressions o planes separades del mar per una cadena de dunes que, en èpoques de pluges, acumulen els cabals procedents de les seues conques naturals, i se’n generen uns hàbitats específics . D’ací ve el nom de parc inundable ‘La Marjal’ .