Limitant al nord-est la badia d’Alacant, entre les platges de l’ Albufereta i de Sant Joan, el Cap de l’Horta rep el nom de la desapareguda horta alacantina regada en gran part per l’aigua del riu Monnegre que, després de la construcció de l’ embassament de Tibi a finals del segle XVI, va permetre l’ampliació del seu reg basat en un sistema de sèquies fins a zones pròximes com La Condomina. Però antigament era conegut com l’Alcodre, procedent de l’àrab al-kodra “la verda”, etimologia que donaria pas al nom actual.

Geològicament, el substrat rocós del Cap de l’Horta està constituït per arenisques groguenquecs dipositades fa uns 8 milions d’anys (Miocè superior) en una plataforma continental marina de poca profunditat. Contenen fòssils d’ eriçons i bivalves, sent molt freqüents les traces fòssils. Sobre aquestes arenisques miocenes, s’observen localment capes horitzontals de microconglomerats del Quaternari que corresponen a una terrassa marina considerada com “una platja fòssil de fa 100.000 anys”.