RECORREGUT:

3 km

DURADA:

1 hora 30 minuts

DIFICULTAT:

Fàcil

Preservar el nostre patrimoni arbori

Per tal de protegir el Patrimoni Arbori Monumental, l’Ajuntament d’Alacant ha treballat en l’elaboració d’un Catàleg d’Arbres Singulars i Monumentals d’Interés Local que reflecteix l’inventari d’aquest patrimoni i dota aquests espècimens d’unes mesures protectores que en preserven el bon estat i prolonguen la seua vida el major temps possible. Tot això atenent el que preveu la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat , de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana. Des de la

Regidoria de Medi Ambient es pretén la progressiva posada en valor del nostre patrimoni arbori, així com conscienciar la població sobre la seua conservació, donant-lo a conéixer a través d’accions educatives o amb el desenvolupament de senders com aquest que, a més del seu plantejament general dins de la Xarxa de Senders Urbans, concretament atén a un doble objectiu: oferir una proposta alternativa de turisme ambiental i contribuir al desenvolupament del Pla del Centre Tradicional d’Alacant.

Totes les rutes per Alacant

Ruta A

Façana marítima d'Alacant

Ruta B

El Castell de Santa Bàrbara

Ruta C

Nucli antic d'Alacant

Ruta D

El Centre Tradicional d'Alacant

Ruta E

Refugis antiaeris d'Alacant

Serveis que et podrien interessar

* Avís Important

El Patronat Municipal de Turisme d’Alacant no es fa responsable de les modificacions que es puguen produir en les dades de contacte, horaris, ubicacions d’allotjaments, restaurants, empreses de serveis turístics i transport, així com en equipaments culturals de la ciutat. Es recomana verificar la informació prèviament.

Agenda d'esdeveniments

No event found!

1. Passeig de Ramiro

Davant la platja del Postiguet, a l’avinguda Juan Bautista Lafora trobem el Passset de Ramiro , parc que té l’ origen al segle XIX. La seva estructura inicial contemplava una plataforma central on s’ubicava
el jardí, envoltat d’un gran reixat amb una porta central i escales laterals, on destacava la varietat dels seus arbustos i la frondositat del seu arbrat. Podem contemplar exemplars de Ficus nitida, d’uns 80 anys, 13 m d’alçada i 21 m de diàmetre de copa. Com a curiositat històrica , sembla que aquí se situava el soc de la medina musulmana. Prestigioses famílies alacantines tenien la seva residència en aquesta zona i, també, es va donar espai a la primera Escola Jardí d’Espanya que portava el nom de l’historiador Rafael Altamira. El parc el travessa un tram de muralla del segle XVI, de 56 metres de longitud.

2. Passeig de l'Esplanada

Ens dirigim cap a l’ Esplanada, anomenada fins a principis del segle XX Passeig dels Màrtirs. L’any 1868 es va realitzar un passeig enjardinat al “Malecón”, projecte de l’arquitecte Guardiola Picó. Aquest passeig estava limitat als seus extrems per dues places: a un costat la Plaça del Mar, on hi havia un monument als Màrtirs de la Llibertat que es va retirar després de la Guerra Civil per ser substituït per una font i, a l’altre, la plaça de Canalejas amb un monument dedicat a aquest polític i intel·lectual, obra de l’escultor alacantí Vicente Bañuls. L’any 1955 l’Esplanada es va veure sotmesa a una nova reforma, es van crear petits parterres paral·lels a les línies de palmeres i es va modificar el paviment amb marbre vermell Alacant, crema i negre que va donar pas a la famosa imatge d’aquest passeig, amb un monumental mosaic format per més de sis milions de tessel·les que imiten les ones del veí mar. Deambularem sota les quatre files de palmeres, recordant les paraules de Juan Gil Albert: “Estar a Alacant, és estar a l’Esplanada”.

3. Portal d'Elx

Ens introduïm de ple al Centre Tradicional d’Alacant. Sobre la demolició de la vella muralla “El Vall” es va alçar l’any 1858 la Rambla que als seus costats quedava delimitada per un arbrat diferent de l’actual. Partint de la seua confluència amb l’Esplanada i de pujada a l’esquerra trobem el Portal d’Elx, glorieta enjardinada del segle XIX. Va ser creada com a lloc de reunió dels ciutadans i com a punt d’abastament d’aigua. Tenia quatre quioscos situats a cada cantonada, albergant actualment, al centre de l’eix principal, una rèplica del quiosc que hi havia al segle XIX. Dividida en quatre parterres, es caracteritza per la frondositat del seu arbrat, quedant totalment coberta per la copa de quatre Ficus macrophylla; tres dels quals estan protegits de forma genèrica per la Llei en presentar un perímetre de tronc considerable (que supera 6 m a l’alçada d’1,30 m des de la base). L’alçada d’aquest conjunt de ficus centenaris oscil·la entre 13 i 19 m, amb diàmetres de copa de 16 a 21 m.

4. Plaça de Gabriel Miró

Continuem per l’àrea de vianants del carrer San Francisco fins arribar a la seva confluència amb el carrer Castaños, girem a l’esquerra per dirigir-nos cap a la plaça de Gabriel Miró. Amb les runes de les muralles enderrocades es va guanyar terreny al mar i es va construir aquesta plaça del segle XIX que té un bust dedicat a l’escriptor alacantí. La seua forma és trapezoïdal i al seu centre se situa una font amb un conjunt escultòric, “L’Aiguadera”. El disseny, ressaltat per la decoració del paviment i la concepció dels murs vegetals, és d’art nouveau. L’any 1921 Juan Vidal va modificar aquesta plaça incloent uns bancs de pedra ja retirats i unes jardineres laterals amb rajoles partides blanques i blaves del mateix estil art nouveau, amb influències mediterrànies. Posteriorment es va realitzar una altra reforma, el paviment es va fer de marbre vermell Alacant i crema, canviant-se les espècies arbustives i mantenint els ficus centenaris. En aquesta plaça probablement es pot contemplar l’exemplar de ficus més notable de tot el país, segons el “Mapa Forestal d’Espanya”; acompanyat per tres ficus de la mateixa espècie (Ficus macrophylla). Tots estan protegits per la llei i, mesurant la projecció sobre un pla horitzontal, tenen un diàmetre de copa que supera els 25 m. Al costat d’ells, i de vegades dominats, hi ha cinc oms vells (Ulmus minor), que si bé no arriben a assolir la categoria d’arbre monumental, destaquen per assolir ports molt superiors als habituals de l’espècie. Tots junts formen una arbreda d’important valor recreatiu, ambiental i també cultural, ja que la seua antiguitat (al voltant de 120 anys) els fa part integrant de la ciutat. Tornem al carrer Sant Francesc i seguim fins al carrer de les Llimes, donant pas a la plaça del Doctor Balmis.

5. Plaça del Doctor Balmis

Rep el seu nom del difusor universal de la vacuna de la pigota, considerat com el filantrop alacantí més gran, anomenat per molts “apòstol de la higiene”. Després d’una remodelació l’any 1993 amb cert estil pseudo Gaudí; novament s’executa un projecte per a aquesta plaça que recupera la seua antiga font i un refugi antiaeri de la Guerra Civil. L’any 1919 es va col·locar a la plaça una làpida llaurada per l’escultor Vicente Bañuls que li va donar el nom actual, anteriorment anomenada plaça de Torrents. Ens dirigim en sentit descendent pel carrer Canalejas fins arribar a la placeta que porta el seu nom. Creuem per endinsar-nos al passeig de Canalejas.

6. Passeig de Canalejas

El projecte de jardineria d’aquest passeig és de l’any 1886 i va ser ideat per l’arquitecte municipal José González Altez. És un parc de terra amb extensions d’arbres i arbustos separats per parterres que limiten un passadís central on podem trobar bellíssims exemplars de ficus; en concret amb caràcter singular es poden contemplar sis unitats de Ficus macrophylla i onze unitats de Ficus nitida. Diversos d’aquests arbres queden protegits de forma genèrica per les seues dimensions de perímetre de tronc i diàmetre de copa. A l’accés trobem elements escultòrics, una “parella de gossos” (s. XVIII) esculpits en marbre blanc. Compta amb dos basses de forma baixa i circular, albergant un monument al comediògraf alacantí Carlos Arniches i la “font del xiquet flautista” (s. XVIII). Els seus extrems estan limitats per dos roures australians o pins d’or (Grevillea robusta).

7. Creu dels Caiguts

Després de visitar el parc, eixirem per l’accés on hi ha una “parella de lleons” (s. XVIII) per incorporar-nos al passeig del Doctor Gadea, continuant per aquest fins a la “Creu dels Caiguts”. Amb una alçada de 9,5 m i realitzada en formigó armat, aquesta Creu és obra de Miguel López González en col·laboració amb Miguel Abad Miró (1939). Creuem a la dreta Imprès en paper reciclat 100% per accedir a la plaça de Calvo Sotelo.

8. Plaça de Calvo Sotelo

La plaça data del segle XVI, però el jardí és de l’últim quart del segle XIX. La seua forma és rectangular amb uns parterres que es creuen al seu centre, en una plataforma enjardinada horitzontal. Sobre un dels seus eixos principals es va realitzar un eixample circular en el qual es va col·locar el bust del Governador Barrejón. L’any 1977 va patir una reforma, canviant el terra per un enllosat de pedra, modificant les espècies arbustives i instal·lant diversos jocs infantils, respectant en tot moment les cancel·les i els pòrtics. En aquesta plaça trobem tres arbres singulars: un om (Ulmus minor), un plàtan d’ombra (Platanus x hispanica), arbre molt característic als parcs i una enorme araucària o pi de Nortfolk (Araucaria excelsa). Fa uns anys la plaça va tornar a ser reformada.

9. Plaça de la Muntanyeta

Eixim per l’accés pròxim a la restaurada plaça de la Muntanyeta, envoltada de seus d’organismes de l’Estat. Arribats a la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia girem a la dreta pel carrer Felipe Bergé fins arribar a la Plaça Nova, on s’ubica un aquari mediterrani amb espècies marines del litoral.

10. Plaça Nova

Continuem pel carrer Sant Ildefons i girem a l’esquerra pel carrer Castaños fins als voltants del Teatre Principal.

11. Plaça de Ruperto Chapí

En aquesta plaça, que porta el nom del destacat compositor de sarsueles i creador de la Societat General d’Autors, s’ubica el Teatre Principal, edifici d’estil neoclàssic alçat entre 1846 i 1847. Podem contemplar l’obra de Carlos García Muela “Tors d’Agamèmnon II” (1977), escultura de bronze que es va col·locar en aquesta plaça l’any 1999. Com a arbres singulars distingim l’om (Ulmus minor) i el plàtan d’ombra (Platanus x hispanica).

12. Plaça de lAjuntament

Continuem pel carrer Duc de Saragossa fins a la Rambla de Méndez Núñez. Girem a la dreta i, en sentit descendent, arribem de nou al Portal d’Elx. Creuem la Rambla i seguim pel carrer Major fins al Pòrtic Consistorial, donant pas a la Plaça de l’Ajuntament que, amb un nou disseny, des de l’any 2009 acull a la seua esplanada de vianants uns escocells amb tarongers i una font amb diversos raigs d’aigua situats arran de terra.

Però, què entenem per arbres singulars? En aquest cas estaríem parlant d’aquells exemplars arboris o arbustius de port arborescent amb unes característiques extraordinàries de raresa, port , edat , significat històric, cultural o científic . Aquests aspectes s’objectiven tant com siga possible amb l’establiment d’unes normes i barems que donen pas a la confecció d’un catàleg elaborat amb criteri. Per tant, és important la seua divulgació ja que la majoria de vegades els exemplars arboris tan sols són coneguts a nivells professionals o restringits, ignorant la població la seua existència i valor.