Ruta B: Ruta del Castell de Santa Bárbara

Amb la Ruta B podràs conéixer alguns dels monuments i museus més representatius de la província.

Saps que Alacant era una ciutat orientada al sud? Pràcticament tots els assentaments de la província estan orientats al sud pel fet que estan protegits dels vents freds del nord per tota la cadena de muntanyes de l’interior de la província. Per això tenim tan bon clima a la ciutat. L’orientació, juntament amb l’existència de la roca del Benacantil, va ser un factor fonamental en la decisió dels musulmans d’assentar-se a la ciutat. Ho veurem millor des del Castell de Santa Bàrbara. Per a això agafarem l’ascensor i pujarem fins a l’última parada.

Són els musulmans els qui, decideixen assentar-se al segle XIV on hui està el Castell. Així la ciutat d’Alacant naix al Castell i es desenvoluparà posteriorment als seus peus protegida per la fortalesa. Actualment trobem 3 entorns ben diferenciats al Castell.

Primer recinte: denominat “El Macho” pel tipus de murs que el coronen que reben aqueix nom tècnic. És la part més alta del castell, es troba a 166 m d’altitud i és la zona on es va construir la primera fortalesa musulmana. Des de l’altura es poden veure totes les muntanyes de les quals parlàvem en la nostra primera parada. Que el castell es troba a aquesta altura és deu a la necessitat de defensar-se dels atacs enemics d’aleshores. Precisament, a causa del seu caràcter defensiu, quan Alfons X El Savi conquista la ciutat i el castell el segle XIII, decideix continuar mantenint l’assentament en aquesta zona alta, on trobem aljubs per a emmagatzemar aigua de la pluja. En aquest recinte pot visitar-se el Museu de la Ciutat d’Alacant (MUSA) situat en diverses sales on es conta part de la dilatada història de la nostra ciutat.

Penses que a Alacant plou molt? La resposta és no. Per això l’aigua i la forma en què aquesta arriba a la ciutat han sigut un factor molt important per al desenvolupament d’Alacant. Aquest museu ens mostra la forma en la qual es canalitzava l’aigua des de les fonts que hi havia en el seu entorn perquè arribara fins a la ciutat. Al costat del Museu d’Aigües es troben els Pous de Garrigós. Encara que les primeres notícies que tenim d’ells són del segle XVIII, el fet de guardar l’escassa pluja en pous es remunta a l’època medieval, quan els musulmans utilitzaven els aljubs per a emmagatzemar aigua, igual que succeïa al Castell de Santa Bàrbara.

Aquest edifici històric va ser en origen una mesquita musulmana, les restes de la qual poden visitar-se en el seu interior. De fet, la plaça en la qual ara ens trobem era el centre de l’assentament musulmà. La ciutat d’Alacant es desenvolupa en aquest punt, protegida i defensada pel castell. L’actual edifici va ser construït pels cristians després de la conquesta, a la fi del SXIV: compta amb uns elegants arcs apuntats, encara que les decoracions de la façana i de l’interior són posteriors. No deixes de veure els escuts que hi ha en la volta de creueria que hi ha sobre l’Altar Major.

En la mateixa plaça on ens trobem se situa també el Museu d’Art Contemporani d’Alacant MACA, integrat en l’edifici civil més antic que es conserva a la ciutat i en un edifici de nova planta. Les seues sales compten amb obres d’artistes tals com Chillida, Picasso, Tapies, Dalí, Sempere i Miró entre altres.

Després d’haver visitat els principals llocs que representen els orígens de la ciutat, poden visitar ara el Museu Arqueològic Provincial MARQ en el que existeixen peces trobades en diferents excavacions arqueològiques de la ciutat d’Alacant i la seua província. Tot això representat d’una manera interactiva, la qual cosa li va suposar obtindre el guardó de Millor Museu Europeu l’any 2004.