Barcala: “Alacant planifica el futur del seu turisme sostenible amb la variable del canvi climàtic”

April 22, 2026

L’alcalde subratlla que el Pla General del municipi ja contempla mesures preventives com la creació de grans “pulmons verds” al Parc Central i els projectats en les Llacunes de Rabasa i La Condomina

El Patronat de Turisme ultima l’estratègia ‘Alacant Destí Sostenible 2027/30’ i l’Ajuntament “avança en la protecció de la badia amb el programa Aigua Circular i l’eliminació del risc d’inundabilitat”

Alacant, 22 d’abril de 2026. L’alcalde Luis Barcala ha assenyalat este dimecres que “la ciutat d’Alacant vincula el futur del seu model turístic sostenible a una variable tan important com el canvi climàtic, que és una realitat”, i ha subratllat que el Pla General Estructural (PGE) ja contempla actuacions en este sentit a 25 anys vista com “la creació de cinturons verds a la ciutat i la forma constructiva que preval els espais verds per a compensar i reduir la petjada de carboni”. Així s’ha pronunciat el primer edil durant la presentació de l’informe sobre el “Impacte del canvi climàtic en el turisme”, elaborat de manera conjunta per la Càtedra de Canvi Climàtic-Aigües d’Alacant i la Càtedra de Turisme Ciutat d’Alacant-Patronat de Turisme.

Barcala també ha posat l’accent en altres mesures que duu a terme l’Ajuntament “per a fer front a la transversalitat” del canvi climàtic el Parc Central i altres grans espais verds previstos en les Llacunes de Rabasa i La Condomina, l’eliminació del risc d’inundabilitat i l’estratègia Alacant Aigua Circular, “que és clau per a protegir la nostra badia i la major superfície municipal de la ciutat, que és la nostra mar Mediterrània”. El primer edil ha precisat que estos objectius, a més d’en el PGE, també es plasmen en l’Estratègia Alacant Destinació Turística Sostenible 2027-30 que ultima el Patronat de l’Ajuntament.

L’alcalde ha agraït als directors de les dos càtedres, els acadèmics Jorge Olcina i Juan Llopis, l’elaboració d’este informe. “Volem dades objectives i científics que ens ajuden a prendre les millors decisions i en este cas comptem amb reconeguts especialistes en la matèria per a continuar treballant”, ha assegurat el primer edil. “El nostre compromís és clar i és el d’adaptar-nos al canvi climàtic social i estructuralment a través de mesures que ja hem començat a implementar des de diferents àrees i que tindran la seua continuïtat en el pròxim Pla General”.

Els catedràtics Olcina i Llopis han desgranat les principals conclusions i recomanacions del citat informe. Entre elles han explicat que el canvi climàtic representa un dels majors desafiaments per al turisme d’Alacant, però també una oportunitat per a transformar el seu model cap a la sostenibilitat, la qualitat i la innovació. L’anticipació, la planificació estratègica i la col·laboració institucional seran els pilars perquè la ciutat mantinga el seu atractiu com a destí mediterrani competitiu i responsable enfront del clima, han conclòs.

Pla Municipal d’Adaptació i ampliació del TRAM

Les recomanacions que realitzen els experts en funció de les conclusions d’este informe van des de l’elaboració d’un Pla Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic amb mesures específiques per al turisme fins a l’ampliació de la xarxa del TRAM, passant per l’ampliació de zones verdes.

Quant a la realitat actual. l’estudi destaca que el canvi climàtic està ja modificant els patrons de demanda turística, afavorint la desestacionalització i que les polítiques locals, encara que requerixen major coordinació i avaluació, van en la línia adequada. També, que la transició energètica, la gestió de l’aigua i la diversificació de l’oferta són pilars essencials per a garantir la sostenibilitat turística i assenyala el fet que el sector privat també està assumint un paper creixent en la innovació ambiental i digital.

Així mateix realitzen una projecció de l’impacte econòmic que podria tindre el canvi climàtic a Alacant contemplant diversos escenaris en funció de si s’adopten o no mesures adaptatives i de la intensitat del propi canvi climàtic. Així els efectes adversos previstos per a 2050 es mouen en una forqueta que va des de la pèrdua de 50,7 milions i més de 500 ocupacions en el millor dels casos fins als 253,8 milions i més de 2.500 ocupacions en el pitjor escenari.